Comentari a la nova regulació de la prescripció i la caducitat en el dret civil de Catalunya

Aquest volum ofereix una anàlisi sistemàtica i detallada de la regulació de la prescripció i la caducitat establerta pel Llibre Primer del Codi Civil de Catalunya, en vigor des de l’1 de gener de 2004. Amb aquesta nova regulació, Catalunya disposa d’un règim propi que substitueix i divergeix en molts punts del previst pel Codi civil espanyol, recuperant tradicions del dret català i integrant aportacions de l’àmbit comparat i internacional. S’hi destaquen novetats com la suspensió de la prescripció, la reducció general dels terminis —amb la substitució del termini de trenta anys pel de deu—, la creació d’un termini breu de tres anys per a gran part de les pretensions contractuals i extracontractuals, o l’adopció d’un sistema de còmput subjectiu amb un límit de preclusió de trenta anys.

El llibre comenta en profunditat els articles 121-1 a 121-24 i 122-1 a 122-5 del Codi, que regulen respectivament la prescripció i la caducitat, incloent-hi les seves conseqüències jurídiques, causes d’interrupció o suspensió, i les regles de còmput. S’hi analitzen també les dificultats pràctiques que planteja la coordinació amb altres terminis especials no harmonitzats dins la legislació catalana. Amb un enfocament clar i pràctic, l’obra s’adreça a professionals del dret que necessiten una guia rigorosa i actualitzada per a l’aplicació d’aquests preceptes en l’exercici diari.